Mindfulness i meditaciò
En què consisteix la meditació, el mindfulness i la compassió?
El treball personal en la pràctica de la meditació té dues àrees diferents i complementàries: la de la compassió i la de la saviesa. En la tradició budista es diu que la saviesa i la compassió són com les dues ales d’un ocell i la meditació ens ajuda a cultivar-les.
El desenvolupament de la saviesa té a veure amb estar en contacte amb l’experiència per poder adonar-nos de la naturalesa canviant d’aquesta experiència i poder viure amb plenitud. Sorgeix de tenir una percepció precisa de la vida, deixant anar els condicionaments mentals (aprenentatges, idees, judicis, etc.).
I el desenvolupament de la compassió i de l’amabilitat apareixen d’aquesta percepció precisa cap a nosaltres i cap als altres, i té a veure amb l’evolució personal cap al millor de nosaltres mateix@s.
Tot i que el Mindfulness, la Compassió i la Meditació estan estretament relacionats, són conceptes diferents des del seu origen. Aquí ens enfocarem en què consisteix cadascun.
La meditació
Qué ès la meditaciò?
La meditació no és una tècnica ni és fer alguna cosa concreta per aconseguir arribar a un estat especial, tampoc és deixar la ment en blanc. Meditar és deixar de fer per dedicar-se a ser, romandre amb la consciència desperta des d’una actitud amable, càlida i d’interès. La meditació es converteix en una actitud davant la vida: una manera de ser, de veure, de percebre i d’estimar.
Podríem definir la meditació com un camí d’autoconeixement a través de l’entrenament de l’atenció i de l’amabilitat cap a un@ mateix@ i cap als altres, orientat a evolucionar i a ser més lliures.
Meditar en sànscrit és Bhavana, que significa “cultivar”, “desenvolupar”. En tibetà és sGom que vol dir “familiaritzar-se amb” o “habituar-se a”. Així doncs, la meditació és habituar la ment a desenvolupar o a cultivar.
Si observem, en realitat sempre estem cultivant alguna cosa, sempre estem familiaritzant la nostra ment amb alguna cosa. Per exemple si jo em queixo sovint estic cultivant la queixa, i familiaritzant-me amb ella. A la llarga no necessitaré raons per queixar-me perquè s’haurà convertit en un hàbit. El mateix pot passar-nos amb la ira, amb la por, etc.
Podem cultivar també qualitats positives, i en aquest sentit la meditació parteix d’una intenció de dirigir cap a on cultivaré la meva ment-cor. Està relacionada amb decidir i no deixar-se endur per un mode de funcionament reactiu.
LES PARAULES DE THICH NHAT HANH
“La teva ment és com un tros de terra sembrat amb diversos tipus de llavors: llavors d’alegria, de pau, d’atenció, de comprensió, amor, i llavors de ràbia, por, odi i oblit.
Aquestes llavors estan sempre allí, dormint sota la terra de la teva ment. La qualitat de la teva vida dependrà de les llavors que reguis. Si regues llavors de tomàquet, les plantes de tomàquet creixeran. De la mateixa forma, si regues llavors de pau en la teva ment, la pau creixerà.
Les llavors que més freqüentment reguis, seran les que creixeran amb és força”
Thich Nhat Hanh
La ment que tenim avui, en part està determinada per les llavors que hem regat en el passat. I sempre tenim un espai de llibertat per regar conscientment les llavors que volem veure créixer en el nostre hort demà. És important observar quines llavors estem regant per veure què volem trobar-nos en un futur.
El nostre cervell té la capacitat de canviar tant en el seu funcionament com en la seva estructura, a través de la nostra experiència (pensaments, actituds, llenguatge, emocions, accions). Els estudis científics evidencien que l’experiència i la pràctica de la meditació modifiquen l’estructura del nostre cervell. Cada experiència reforça o debilita certs camins d’activació neuronal, i també pot establir nous circuits.
Quan cultivem l’estat de presència, la presència es torna un tret, quan cultivem la compassió, la compassió es torna un tret. A través de la meditació, la ment i el cos es transformen d’una manera que resulta beneficiosa per un@ mateix@ i pels altres éssers. I aquesta és la intenció inicial de la meditació: tradicionalment la meditació té com a intenció inicial transformar la ment, evolucionar cap a un camí d’alliberament.
L’evidència científica ha demostrat que la meditació té els següents beneficis:
- millora clínica i de qualitat de vida en l’àmbit de la salut mental, sobretot en el camp de l’ansietat i la depressió.
- millora en la capacitat de gestió de les emocions i les capacitats d’atenció i memòria, gràcies a la modificació de l’activitat d’estructures cerebrals com l’hipocamp i l’amígdala.
- millora en malalties cròniques relacionades amb el dolor, la diabetis mellitus, la patologia oncològica i alguns processos immunològics, entre d’altres (en alguns casos la patologia clínica es manté però la persona se sent millor, aprèn a conviure amb la malaltia i a regular part dels símptomes millorant-ne el benestar emocional i somàtic).
I s’ha comprovat que no cal portar molt de temps practicant perquè es produeixin aquests canvis estructurals i funcionals al cervell i al cos. De fet en un programa de 8 setmanes ja es manifesten.
Hi ha diferents pràctiques de meditació, i “la consigna” en totes elles és estar amb l’experiència, amb el que succeeix moment a moment amb una actitud oberta i tractant-te amb amabilitat.
“Només existeix un moment: el moment present”
El mindfulness o la meditació no s’aprèn des d’un aprenentatge intel·lectual o des de la teoria, s’apren a través de l’experiència. Aquí trobaràs diferents pràctiques guiades per què puguis començar a experimentar què és.
L’actitud a l’hora de meditar és fonamental en l’efecte que tindrà la pràctica. No té sentit seure a entrenar la nostra ment com si aquesta fos un enemic a qui hem de vèncer, no és possible cultivar una actitud de pau interior si ens asseiem a meditar amb una estratègia de guerra. La violència mai ha portat la pau. Per això és important com meditem: és més útil una actitud de paciència, de comprensió i d’amabilitat cap a un@ mateix@.
“Solia creure que per ser lliure havies de practicar com un guerrer samurái, però ara comprenc que has de practicar com una mare que cuida el seu nadó. Ambdues accions prenen la mateixa energia, però tenen una qualitat completament diferent. És la compassió i la presència plena la que allibera i no l’haver de vèncer a un enemic en la batalla.”
Jack Kornfield
La motivació o intenció que jo porto al fer la meva pràctica també determina la naturalesa i el resultat d’aquesta. Comprendre el que estic fent influirà en la meva pràctica: és diferent si em poso a practicar per reduir l’estrès, que si la meva pràctica té un enfocament més ampli orientat a l’evolució personal i l’alliberació dels condicionaments mentals. La intenció final de la pràctica és àmplia: que la pràctica sigui de benefici a tots els éssers.
El mindfulness
Qué ès el mindfulness?
Mindfulness o Atenció plena és una forma d’estar en el moment present que consisteix a observar-nos i observar amb curiositat, des d’una actitud no crítica.
La pràctica de Mindfulness ens permet reconèixer les reaccions habituals i posar-hi distancia, de manera que ens ajuda a donar una resposta més adequada i útil i ens proporciona una major sensació d’equilibri.
Jon Kabat-Zinn, el creador del programa MBSR (Reducció d’Estrès Basada en Mindfulness), defineix el Mindfulness o Atenció plena com la consciència que es desperta en posar atenció al moment present de forma intencionada i sense jutjar-lo, com si la teva vida en depengués. I és que la vida pot dependre de la qualitat d’aquesta atenció i de l’obertura del cor.
El Mindfulness prové de la filosofia budista. En totes les escoles budistes Mindfulness és un factor mental que consisteix en recordar (sati): mantenir la consciència i conèixer un objecte. Mindfulness consisteix en observar i no reaccionar a la realitat. Ens permet observar com tots els fenòmens (sons, sensacions físiques, pensaments, emocions…) sorgeixen i s’esvaeixen.
En el context tradicional mai es va ensenyar Mindfulness com quelcom separat o independent, si no que és una pràctica contextualitzada entre d’altres pràctiques.
Les primeres experiències al món occidental en Mindfulness es van dur a terme en l’àmbit sanitari, concretament amb el programa MBSR, i a partir d’aquí, ha anat creixent l’evidència científica que ha demostrat els seus efectes.
Des de la meva experiència com a practicant de Meditació i com a instructora de diferents programes de Mindfulness i de Compassió, crec que Mindfulness és un bon punt de partida que pot obrir-nos a un camí profund i ampli enfocat a ser més lliures i a decidir la vida que volem viure, a sentir harmonia i a transmetre harmonia a les persones que ens envolten.
Aquests són els principals beneficis que comporta la pràctica habitual del mindfulness:
- benestar general i millora de la salut (física i psicològica)
- augment de les capacitats d’atenció i concentració
- millora en lesrelacions personals, desenvolupant més connexió i empatia
Quina ès la diferéncia entre mindfulness i meditaciò?
La meditació no és mindfulness, o més exactament: no és només mindfulness
LA MEDITACIÓ ÉS UN CAMÍ D’EVOLUCIÓ PERSONAL
Meditar és quelcom molt més ampli que un tipus de pràctica, i el benefici és molt més profund que reduir l’estrès, equilibrar les emocions o millorar la concentració.
La meditació investiga què és la consciència, què és la realitat, i transforma profundament el cos i la ment per viure amb més sentit i coherència.
EL MINDFULNESS ÉS UN TIPUS DE PRÀCTICA
La pràctica de meditació més difosa a Occident és el mindfulness i moltes persones arriben a la meditació a través del mindfulness, per què han fet per exemple un programa MBSR o una aplicació.
En el context tradicional mai es va ensenyar el mindfulness com quelcom separat o independent, si no que és una pràctica contextualitzada entre d’altres pràctiques. Mindfulness és una de les 8 parts del camí en les ensenyances de Buda. En totes les escoles budistes Mindfulness és un factor mental que consisteix en recordar (sati): mantenir la consciència i conèixer un objecte. El mindfulness és observar i no reaccionar a la realitat.
La compassió
Qué ès la compassiò?
La compassió és la capacitat de ser sensibles al patiment aliè o propi, i d’emprendre accions per alleujar-lo i prevenir-lo.
Així doncs, en la compassió hi ha una part d’empatia que ens fa sensibles al patiment, i hi ha una altra part de valentia i de coratge que ens fa emprendre acció per cessar, alleujar o prevenir aquest patiment.
Si l’entrenament en Mindfulness està orientat al fet que la nostra ment estigui més atenta i puguem conèixer el que passa a cada moment, l’entrenament en compassió ens ajuda a posar amabilitat i cor al que succeeix, juntament amb un compromís profund d’emprendre les accions adequades per a l’alleujament i la prevenció del patiment.
Per qué ès important la compassiò?
Sovint quan les coses no van bé ens trobem amb una veu crítica i dura que ens recorda com som de dolent@s i com ho fem de malament, o com són de dolents i com ho fan de malament els altres. És més útil una veu que sigui amable i compassiva, que ens ajudi just en aquestes circumstàncies i que ens connecti en lloc de desconnectar-nos. La compassió està relacionada amb l’evolució personal cap al millor de nosaltres mateix@s.
Realment crec que si totes les persones cultivéssim la compassió, el món es transformaria en un espai més segur i més amable.
Fonts: Brito, 2020; Goleman & Davidson, 2017; Kabat-Zinn, 2018.
“La compassió no tracta sols de ser amable o suau i certament no és una debilitat. És una de les declaracions de fortalesa i de coratge més importants entre els éssers humans.
La compassió és difícil i poderosa, és contagiosa i influent.
I de manera crucial, potser sigui l’únic llenguatge universalment reconegut, capaç de transformar el món.”
Paul Gilbert
